Cesáreo Marqués se despide de San Pedro con su última Amuravela "en seriu, ya non comu el tou tocayu" Sánchez

El irónico recitador dice adiós tras 40 años al frente del sermón en pixueto, que Cudillero quiere hacer fiesta de Interés Turístico

La última Amuravela de Cesáreo Marqués en Cudillero: "Hoy es un día para dedicarle especialmente a todos los vecinos"

Noé Menéndez

Noé Menéndez

Noé Menéndez

Cesáreo Marqués se despidió ayer como recitador del sermón de l’Amuravela –aunque no como autor, pues seguirá escribiéndolo– anunciando al patrón San Pedro que se marchaba, y que él no iba a hacer como otro Pedro asentado en la Moncloa, que se marchó cinco días de reflexión pero volvió al sexto. En pixueto, el habla local preceptiva en l’Amuravela, y con su retranca característica, Marqués se lo contó así al santo: "Patrón, outra vez aquí, / llevu ya curenta añus, / imprimei de rapacín / ya fui faciándumi viayu, / ¿peru a Ti, veuti igual? / ¡paez que nun ti pasa’l tiampu! / puadi ser que al tar prisenti, / Tú siampri lu fais sentau / ya you teu que tar de pía / inriba la popa’l barcu. / ¡Asina que ya cansei! / ¡isti añu vou deixallu! / amás dígutilu en seriu / ya non comu el tou tocayu, / que amagóu con dispidisi / ya’l llunis golveu curriandu, / pa’l que vian, si teu salú / he mirati desde i baxu / ya que sea outru ¿guais? / el que si mangui en miou puastu, / you ya teu sostitutu / que ha facellu con aciartu/cristianu, pixuatu y mozu, / ya cunucíu nel puablu, / asperu lu arricibais / con amor ya con agradu".

Así se despidió y, al tiempo, presentó a su sustituto, el hostelero Juan Luis Fernández, que el año próximo pondrá voz a los versos que se seguirá escribiendo Marqués, ya jubilado de su actividad profesional como secretario general de la patronal asturiana de la automoción. Ayer, su familia, al pie de la embarcación desde la que recitó l’Amuravela, lo despidió cantándole "Adiós con el corazón".

"Hoy es un día para dedicar especialmente a todos los vecinos esta última Amuravela. En estos cuarenta años he visto pasar a mucha gente de Cudillero que hoy, por desgracia no está entre nosotros y de la que me gustaría acordarme", apuntó antes de lanzarse a interpretar el sermón, en el que quiso hacer mención especial a sus padres, que le vieron arrancar cuando tenía 26 años y cuyos nombres están pintados en la barca que hace de púlpito para un sermón en el que se repasan todos los acontecimientos, locales, nacionales y mundiales desde la fiesta de San Pedro del año anterior. También tuvo un recuerdo para mujer, Gloria, a la que luego se vería visiblemente emocionada en los primeros compases del sermón. "No sabéis lo que me tiene que aguantar, le dije que me jubilaba para pasar más tiempo con ella y al final se lo robo casi más que antes".

Ya en l’Amuravela (cuyo texto se reproduce íntegramente al final de este texto) Marqués repasó sucesos locales, el estado de la pesca o el cierre de algunos negocios de la localidad. También aludió al presidente Barbón– "que pur ciartu, tá más flacu"–, presente en el acto, cuando recordó que eligió Cudillero como escenario para su mensaje de fin de año. Tampoco se escapó de las pullas de l’Amuravela el alcalde de Madrid, José Luis Álvarez Almeida, por el baile que se marcó el día de su boda: "Si yo supiara cantar / ya lus taba acompañandu, / anque pensándulu bian / igual mi acabu animandu / siguru que lu facía / mijor que Almeida bellandu, / ¡que manera de facer / el redícalu miou Santu! / pa cantar o pa bellar / lu primeiru ya l’ensayu, / a nun ser qu’a él li garrara / de sicultri el casamiantu".

Y al entrar en la escena internacional, recitó: "Del mundu que vou cuntati / que nun sepas ¡Patrón Santu! / si el pasau tábamus mal / isti añu impioramus, / nun abastaba con Putin / mitiandu ripiru en cuarpu / con aminazas de atómbicas / ya cabar con lus humanus, / qu’agora en Urianti Próximu / outra guerra imprimarun, / judíus ya palistinus / entamárunla de nuavu, / ¿tantu lis costa Patrón / que faigan un altu el fuau / ya sualtin a lus rehenis / que lus de Hamás garrarun? / pos hay población cevil / que abondu tá padiciandu, / nusoutrus que prisumimus / de mundu civilizau, / somus más pior qu’Herodis / ya Pilatus axuntaus, / miantras matan inocentis / tamus llavandu las manus".

Y, siguiendo con el foco puesto más allá de nuestras fronteras, abordó con gracia el relevo presidencial en Argentina: "En Argintina, el Milei / ya el que tián agora el mandu, / cuandu fala, San Pidrín, / dami hasta nouxu mirallu / co’l despeñau que mi trai / ya lus guayus ribiraus, / la neña del exurcista / risulta guapa’l sou llau, / nun quiaru isplayami más / falandu d’esti paisanu, / pos igual vian a Cuideiru / ya nu apara de insultanus, / dandu vocis comu’n llocu / co la mutusiarra en manu".

Carlos Valle, alcalde de Cudillero, aprovechó los momentos previos al sermón para anunciar que solicitarán que la fiesta sea considerada de Interés Turístico Nacional. "Estoy seguro de que en el Principado nos apoyarán", apuntó el regidor, que espera que el reconocimiento sirva como homenaje "a la magia de los pixuetos".

Antes de l’Amuravela fue el turno de misa, que contó con una gran novedad. Una comparsa alicantina de "moros y cristianos" llegados desde Onil (Alicante) se desplazó especialmente para ver la retirada de Cesáreo Marqués y, mientras el párroco presidía la eucarístia, ellos se colocaban a la entrada de la iglesia para prepararse para el paso de San Pedro. Todo Cudillero se enteró de su presencia. Nada más salir el patrón del pueblo en procesión, dispararon sus mosquetes atronando el lugar, algo que también repitieron al término de l’Amuravela.

L'Amuravela 2024

En el nombri de Jesús

y la Virgin Soberana,

vou ichar L’Amuravela

comu San Pedru asperaba.

 

Patrón, outra vez aquí,

llevu ya curenta añus,

imprimei de rapacín

ya fui faciándumi viayu,

¿peru a Tí, veuti igual?

¡paez que nun ti pasa ‘l tiampu!

puadi ser que al tar prisenti,

Tú siampri lu fais sentau

ya you teu que tar de pía

inriba la popa ‘l barcu.

¡Asina que ya cansei!

¡isti añu vou deixallu!

amás dígutilu en seriu

ya non comu el tou tocayu,

que amagóu con dispidisi

ya’l llunis golveu curriandu,

pa ‘l que vian, si teu salú

he mirati desde i baxu

ya que sea outru ¿guais?

el que si mangui en miou puastu,

you ya teu sostitutu

que ha facellu con aciartu

cristianu, pixuatu y mozu,

ya cunucíu nel puablu,

asperu lu arricibais

con amor ya con agradu.

 

Comu siampri pa imprimar

¡vou filicitati ‘l Santu!

que pa esu tamus aquí

forasterus ya pixuatus,

pos háilus que de bian llonxi

vianin a güir el rilatu,

ya tamián na prusición

ti fuarun acompañandu.

¡Vaya disfili, San Pedru,

ti fixarun isti añu!

vianin d’Onil, d’Alicanti,

son lus Morus ya Cristianus,

la verdá, da gustu vellus

con esus traxis tan guapus,

na más que por tar aquí

¡mirecin un fuarti aplausu!

 

Mañana gualvin salir

na prusición de San Pablu,

que al ser la Sacramental

han facellu con recatu,

pa San Pablín ya nun tán

¡disfilamus lus del puablu!

vistiándunus comu siampri

con el traxi de pixuatus,

hemus cantar ya bellar,

bautizar na Fonti’l Cantu,

comer el bollu preñau

ya ichanus dispuás al altu,

que nel calandariu fiastas

nombróulu el Yuntamiantu,

por inriba de San Pedru

Patronu Mayor del puablu,

siguru si dispistarun

al ser bisiastu isti añu

ya nun si diarun nin cuanta

que yá laborabli el sábado.

 

De lus socesus que hubu

ya outrus acunticimiantus,

co la to venia, Almiranti,

vou poneti agora ‘l tantu,

asina que has tar atentu

¡failu por Dios, Patrón Santu!

estira bian las oreas,

anque piansu falar altu,

que en Cuideiru ya nel mundu

abondus casus tuviamus,

algunus pintarun bian,

peru ganan lus más malus.

 

La mar nun si portóu bian,

foi traicionera isti añu,

pos sabis, nu hay pior cousa

que piditi po lus muartus

ya sobri todu, Patrón,

si algunu yá de lus nuastrus.

Dos tuviamus, San Pidrín,

unu el día Xuavis Santu,

cuandu una tourista iba

pasiandu pol puartu nuavu,

arrastróula una fola

ya morreu cuasi nel autu;

tá bian vesitar Cuideiru

ya desfrutar d’esti puablu,

peru arrimasi a la mar

que lu faigan con bon tiampu.

El Ñe, tamián nus deixó

en abril, al tar calandu,

si hay algu que agradeceti

yá que atopamus el cuarpu,

a lus dos ti encomendamus

pa que ten cuntigu en Cialu,

comu al restu de pixuatus

qu’ esti añu nus deixarun.

 

Aparti d’estas disgracias

la mar tamián feixu istragus,

rompeu el Mualli del Esti

en frebeiru d’ esti añu

¡pirdimus el rincunín

a la hora reparallu!

en cambiu las escaleras

paez ganarun en anchu

ya ‘l camín del Faru ¿guais?

golveu tener outru argayu,

¡que lu arreparin bian ceu

que Cuideiru cai a cachus!

pos nel Contornu, tamián

hubu un esgorromblamiantu,

pa m’idea San Pidrín

tan fallandu lus cimiantus;

tamián fallaba la lluz

qu’ allumaba lus dos puartus,

peru tomarun mididas

ya las farolas cambearun.

Hay outra novedá nuava

que nus tá mudirnizandu,

aburacarun el sualu

ya gas natural mitiarun,

imprimarun ena Cai

ya llegóu hasta aquí abaxu,

a ver comu van faer

si quiarin bian completallu,

puniandu la tubiría

por todu el anfiteatru.

 

Ena pesca comu siampri,

de todu outra vez tuviamus,

golveu fallar la caballa

¡mira Tú que piliamus!

co lus abusus ya cupus

de cántabrus ya de vascus,

agora perdemus todus

anque lus precius tean altus.

La mirluza dióusi bian,

nun tenemus que queixanus,

omentárunus la cuota

ya bian nus la tán pagandu,

anque estu nun quiar dicir

que saliáramus ganandu,

pos lus gastus, San Pidrín,

tamián nus lus omentarun,

sin ir más llonxi, el gasol,

ta cada día más caru.

 

L’angula vei en birlina

sin frenu ya cuasta abaxu,

hubu ricorti nus días

que salimus col cedazu,

lu mesmu que vei pasar

col bunitu en poucu tiampu,

que solu a lus barcus grandis

lis van pirmitir pescallu,

asina que nun t’istrañi

que en Cuideiru cada añu,

haiga menus mariñeirus,

la xanti, quiar ganar cuartus,

que nus gusta vivir bian

non solamenti ir tirandu.

 

Cuadróulis a lus del pulpu,

al menus nus si queixarun

las capturas forun bonas

ya muchu bian lis pagarun,

mesmamenti del porcebi

pudía diciti outru tantu,

pa ‘l uriciu que pur fín

la veda nus llevantarun,

solu diarun tres licencias

pa usalas en puocu tiampu,

güi iban algu rituallus

ya un poucu iscasus por diantru,

peru vindiárunsi todos

anque ‘l preciu taba altu,

tinías que ir, pa comellus,

a ristoranis del puablu,

pos punxárunsi d’acuardu

ya entre ellus lus comprarun,

pa’l próximu añu asperu

gualvan falati del casu

ya que podan garrar más

pa que asina tean baratus.

 

Pur ciartu, ¡nun si mi ulvidi!

ya que de pesca falamus,

desdi el pasau mes d’ utubri

el Patrón Mayor ya nuavu,

Ramón Jesús, Santu Hermosu,

yá el que tian agora el mandu,

has dali salú abonda,

que gubiarni con aciartu,

ya fai que sea de dura

por el bian de lus pixuatus.

 

Vou falati de apirturas

ya de ciarris que tuviamus:

Dispuás de tantu pidillu

ya tar pechau desde tiampu,

golveu abrir en agostu

el bar de lus jubilaus,

puadis comer ya beber,

pos lus precius son baratus,

na más que tengan pacencia

lus que garrarun el cargu

ya aguantin el temporal

de quian dirixi el cotarru.

Las del parchís, vou diciti,

bian que saliarun ganandu,

agora xugan tranquilas

en sin llevar sobresaltus,

hubu vecis que las vi

a puntu dais un infartu,

d’estu puadu dati fé

que se bian de que ti falu,

pos hay prisonas que son

pioris que ‘l mesmu diañu.

 

Pechara el kioscu d’ Inaciu

en utubri l’ outru añu

ya desdi aquella p’acá

en sin pidióricus tamus,

bian que lu ichamus de menus,

sobri todu, el refugallu,

que nun tianin aú comprar

las chuchirías a diariu.

Na Cunfitiría Raysa

tamián pasóu outru tantu,

peru aquí hubu más suarti

abríu al poucu tiampu,

llámasi ahora “La Ribera”

que yá un nombri muy pixuatu,

po lu que acabu cuntati

asperu lu tengas claru,

gustanus la llambiría,

lus cafesis ya lus cuantus.

 

Casi salimus a floutu

el día Todus lus Santus,

anque a diciti verdá

agora que faigu ricuantu,

imprimandu pol tou día

que cuasi nus lleva el viantu,

en sin falati del agua

qu’ hubu antis del rilatu,

nun llibramus una fiasta

a lu llargu d’ esti añu,

vou diciti, Santu Hermosu,

has faer mijor el ripartu,

ya si nun ti toca a Ti

dinus a quian li rezamus,

qu’ en unus llaus hay siquía

ya en outrus bian nus moyamus.

 

La Navidá comu siampri,

lus adornus nun faltarun,

nin las llucis, que bian guapas

tuviarun illuminandu,

ena Plaza la Marina

golveu colocasi el árbul,

falandu d’estu, San Pedru,

nun visti que en outrus llaus

todus lu istiran un poucu

a ver quian lu tian más llargu,

pa outras cousas, nun lu se,

peru en estu yo tou viandu,

qu’ anque sea un puquiñín

si lis importa el tamañu,

asina que vou faceli,

una pitición a Carlus,

que baxi el Ocalitón

ya lu planti en mediu ‘l puablu,

igual en lu llargu, non,

peru en lu gordu, ganamus.

 

Anque pensándulu bian

hasta en el gordu fallamus,

tocóu el sigundu premiu

de la lutiría en puablu

ya na más foi María Amor

la que pudu cilibrallu,

peru por vendellu ¿guais?

que ni un décimu llevamus,

comu siampri lus touristas

son lus que salin ganandu

ya queixaransi dispuás

por cobrais aparcamiantu,

vianin, comin, manchan, marchan

ya inriba hay que aguantallus,

¡son comu las invasionis

que nus facían lus bárbarus!

nun digu you que nun vengan

yá de lu que vivi el puablu,

peru una vez que lu fan

que cuntribuyan pagando,

comu facemus nusoutrus

con tasas ya con impuastus.

 

El día de  San Silvestri

cilibrámuslu curriandu,

peru quian llevóu la palma

foi isti añu un pixuatu,

na carrera de Xixón

ya en Uviadu ripitiandu,

-isu dicisi dobleti-

quedóu en el primer puastu,

asina que pa Rubén

vei didicau isti aplausu.

 

Tamián, hay que distacar,

que pa dispidir el añu

ya dicili una palabras

a todus lus asturianus,

el Prisidenti Barbón

(que pur ciartu, tá más flacu)

iligíu a Cuideiru

pa faceli d’ escenariu,

mijor nun pudu iscoer

foi pa m’ idea un aciartu,

pos por muchu que buscara

nu atopa puablu más guapu

ya muchu menus agora

que la ONU vei primianus,

anque d’esus San Pidrín

nun tenemus que fianus,

pos nun val lu que si vota

anque ti parezca ixtrañu,

sinón lu que veta China,

lus rusus ya amiricanus.

 

Dispuás enas campanadas

que hubu p’ acabar el añu,

güi que a tilivisión

un bon “picu” li costarun,

pos tuvu la Jenni Hermosu

de ayudanti prisintandu,

pero pa mi ... foi Pidrochi

la que salíu ganandu,

co la capa tipu tiastu

ya ‘l disvistíu debaxu.

 

Ena vispura de Reis

nun acompañóu el tiampu,

asina puadu cuntati

que nun hubu desembarcu,

pos la mar nun iba bona

y’ amás taba diluviandu,

la Cabalgata, tampoucu

pudu baxar disfilandu,

peru feíxusi una fiasta

que “Gala Real” la nomarun,

diantru ‘l pulidipurtivu,

¡asina nun si moyarun!

ya pudiarun lus d’ Urianti

tar con todu ‘l rifugallu.

 

La Simana Santa idim,

nu aparóu de tar lluviandu,

igual foi por esu ¿guais?

que nun saliarun lus Santus,

¡mira que hay malas lenguas

que siampri tan criticandu!

güi dicir que nun salían

porque estorbaba un andamiu,

pos al paecer na Ilesia

taban por diantru pintandu.

Pa risumir he diciti

que bona suarti tuviarun,

sinón vaya virgunciu

en Cuideiru isti añu

pos nin una prusición

iban a sacar pol puablu,

na más que si cilibróu

la bindición de lus ramus,

el Corazón de Jesús

avicóu ya foi pa diantru,

¡que den las gracias a Dios

de que tuvu envernandu!

pos a pesar de tar malu,

acompañóulus el tiampu.

 

Comu siampri, hubu premius

ya cirtáminis variaus,

vou a dati cuanta d’ ellus

y’ asina teas enterau:

L’Amuravela de Oru

foi en juniu el pasau añu,

Cáritas ya Aladina

fuarun dos de lus primiaus,

la outra foi Ana Peláez,

muy apriciada n’ el puablu,

pos el nuastru Estitutu

dirixíu con aciartu,

comu siampri desde aquí

la noraguana lis damus.

Ena Fiasta Literaria

que de la mar la llamamus

Niavis Herreru isquirbiu

el cuadernu literariu,

feíxulu con maistría

ya ponxu gran sintimiantu.

 

A Nico el de La Pitorra

bian mirez aquí nombrallu,

pos al Méritu Cevil

una midalla li diarun,

gracias a la so intirvinción

salvóu la vida un paisanu.

 

Na Plaza Don Evaristu,

en frebeiru naguramus

la Casa las Tres Culturas,

feíxusi por tou lu altu:

por parti de lus prisentis

bonus descursus tuviamus,

ya una ixpusición d’ afotus

qu’ iban del cinematógrafu,

de la pilícula José

que si rodóu nesti puablu.

Tamián hubu ‘n homenaxi

con todu miriciamiantu

que i fixarun a Juan Luis,

el Crunista Uficial nuastru,

pos desde que lu nomarun

cumplíu cincuanta añus;

p’ animanus el festeju

belló “Arduríu Pixuatu”

que lus nuastrus bailis ¿guais?

gualvin tar ricupirandu,

la Danza Prima, la Red

ya tamián el Pirlindangu.

 

Nun quedóu atrás el Coru,

urganizandu cunciartus

del cirtamin d’ habaneras,

pos en utubri, fixarun

el númeru vintidós

ya ‘l vintitrés foi en mayu,

a esti pasu nu is vei dar,

nin pa discansar, el pañu,

el tiampu nun pasa en baldri

ya nisicitan rifuarzu,

si yo supiara cantar

ya lus taba acompañandu,

anque pensándulu bian

igual mi acabu animandu

siguru que lu facía

mijor que Almeida bellandu,

¡que manera de facer

el redícalu miou Santu!

pa cantar o pa bellar

lu primeiru ya ‘l ensayu,

a nun ser qu’ a él li garrara

de sicultri el casamiantu.

 

Del mundu que vou cuntati

que nun sepas ¡Patrón Santu!

si el pasau tábamus mal

isti añu impioramus,

nun abastaba con Putin

mitiandu ripiru en cuarpu

con aminazas de atómbicas

ya cabar con lus humanus,

qu’ agora en Urianti Próximu

outra guerra imprimarun,

judíus ya palistinus

entamárunla de nuavu,

¿tantu lis costa Patrón

que faigan un altu el fuau

ya sualtin a lus rehenis

que lus de Hamás garrarun?

pos hay población cevil

que abondu tá padiciandu,

nusoutrus que prisumimus

de mundu civilizau,

somus más pior qu’ Herodis

ya Pilatus axuntaus,

miantras matan inocentis

tamus llavandu las manus.

 

Agora quian lu muavi todu

yá la icunumía ¡Hermanu!

¿nun ves la “Lagarta” esa

que en lus cuartus tian el mandu?

subi ya baxa lus tipus

ya fainus probis sin dualu,

pos cada vez que lus toca

costa más ir al mercau,

pos vou dicili una cousa

ya dexai l’asuntu claru,

antis qu’ existiara ella

hubu un “Tipu” aqui nel puablu

que subía ya baxaba,

a vecis de llau a llau,

a diariu po la Riguera

ya nunca nus feixu dañu,

¿a ver si la sulución

tá en el vinu?, Patrón Santu,

o en la fruta, que tamián

a outras lis tá gustandu.

 

En Argintina, el Milei

ya el que tián agora el mandu,

cuandu fala, San Pidrín,

dami hasta nouxu mirallu

co ‘l despeñau que mi trai

ya lus guayus ribiraus,

la neña del exurcista

risulta guapa ‘l sou llau,

nun quiaru isplayami más

falandu d’ esti paisanu,

pos igual vian a Cuideiru

ya nu apara de insultanus,

dandu vocis comu ‘n llocu

co la mutusiarra en manu.

 

Viandu istu nun t’ ixtrañi,

qu‘ agora si tea impuniandu

esu, que inteligencia

artificial tan llamandu,

pos la nuastra paemi a mi

vei poucu a poucu encuyandu,

asina que más bian ceu

piansu you que nun tardandu,

darán órdinis las máquinas

ya hemus tar ubidiciandu.

 

Lus jubilaus, vou diciti

tan algu tiraus al altu,

hasta al Paris de las Francias

fuarun d’ iscursión isti añu

you nun vou nomati a naidi

peru si pur u anduviarun,

subiarun la Torri Infiel

pol Sena cruceru en barcu

hasta en esi Mulin Roju

húbulas que allí cenarun,

nun fai falta que ti diga

son las que manexan cuartus,

las del Parador, Julita

ya Carmen la de Bernardu.

Peru outrus cincu valiantis

con arrestus de pixuatus,

nel ascensor del hotel

quedarun atascaus diantru,

pos comu iba pa dos

ya ‘l probi taba algu viayu,

na más que subiu un pisu

dixu: ¡hasta aquí llegamus!

nun puadis imaxinati

lus sofocus que pasarun,

vou a cuntati un secretu,

de Ti , bian nus alcordamus.

Unda ya ‘l día de guay

que nun si ixpilican el casu,

pos entrarun deslletraus

cuando ellus si baxarun,

pa istudiar aquel finómenu

que is paicía algu ixtrañu,

¡comu en el caxón aquel

pudiarun metesi tantus!

lu que nun sabían, que iban

cuatru pixuatus ya un vascu,

d’estu doiti fé, San Pedru,

a mi tocóumi tar diantru.

 

Vou cuntati un mareaxi

de un casu que mi cuntarun:

pa grabar un reportaxi,

desde Canarias viniarun

unus piriudistas ¿guais?

que con Ángeles falarun,

comu sabis, yá la guía

que tenemus en el puablu,

quedarun pal outru día,

ya con todu priparau

taban Manolu el de Metru

pa que viaran el pescau

ya Tonio el fiu Teixeiras

al llau de la Fonti ‘l Cantu

pa enseñais las caracolas

ya outrus adornus variaus,

a la hora cunvinida

pur illí nu apariciarun,

ni a la outra, ni a la siguianti,

hasta que pur fin llamarun,

pa dicir que algu cumiaran

ya que taban todus malus,

peru al paecer, foi la sidra

lu que en verdá is feixu dañu,

pos aparti la resaca

andaban camín del bañu.

 

Si tuviara aquí Belén

iba recetalis algu,

peru en frebeiru marchóu,

foi pa Candás, Patrón Santu,

nusoutrus bian lu sintimus

que nun cabara aquí el añu,

bona mélicu, prisona

ya muy quirida nel puablu.

 

Ven pa cá, pensaba you

que con el aparcamiantu

nuavu, que nus tan mangandu,

vei ser comu tar xugandu

al parchís cuasique a diariu,

¡na más que nus falta el dadu!

pos con tantus culurinus

siguru que nus liamus,

vou a facer una proba

a ver si yo se ixplicallu,

con tarjeta roja, iscois,

comu tas empadronau

puadis poneti p’ au queras,

en amariallu, aparau,

isti color quiar dicir:

¡nun puadis tar aparcau!

si yá verdi, vas pa ‘l tuyu

o puadis ir pa ‘l azul

peru gratis, esu si,

que por algu sos del puablu,

lus touristas nun iscoin

esus van todus pagando,

peru que vixilin bian

por parti del Yuntamiantu,

pos la midida ya bona

peru que haiga cumplimiantu.

 

Nun ti queixarás Patrón

de la fiastas d’ esti añu,

diaz muyaris bian valiantis

ti las tán urganizandu,

amás foi en cuatru días

apenas tuviarun tiampu,

asina ya todu ¿guais?

pudiarun atotar cuartus,

pos la xanti de Cuideiru

riconozlis el trabayu

ya volcóusi todu ‘l mundu

co las cousas que fixarun,

comu todu hay que dicillu

anque nun piansu nombrallus,

todu si sabi en Cuideiru

aquí nu hay nunimatu,

al paecer algunus baris,

risultan algu tacañus,

virguncíu tinía que dais

co lu que ganan po’l vranu.

 

El pograma ya lu ves

comu siampri yá bian amplu,

tianis múxica a barullu

desdi ‘l viarnis que imprimamus

col pregón de Maria Heres,

famosa mezzosopranu,

golveu iscoer muy bian

outra vez el Yuntamiantu,

pos pa pregonar las fiastas

mijor que sea de lus nuastrus.

Las orquestas ya cunjuntus

bonus ya variaus truxarun:

Limiti ya ‘l nuastru Sergiu

ena vispura autuarun,

Nuavu Fénix ya Xtremu,

guay, que ya ‘l día tou Santu,

lus Waykas ya lus Aroma

van tar el día San Pablu,

asperemus golan bian

ya nus pirfumin el puablu,

Ideas ya Buscavidas

son lus que van tar cierrandu,

pos con San Pablín cabamus

lus festejus d’esti añu.

 

Lus vermusis han de tar

tamián bian aminizaus,

con Páxarus na Cabeza,

Eleven Duo, al costau

ya con Virsión de lus Hechus

hemus de tar animaus.

Pa faer lus pasacais

tá la Charanga El Compangu,

tamián Avanti Cuideiru

co las sos gueitas sonandu,

pa ‘l refugayu vei tar

autuandu el Magu Pelayu,

tenerán xuaus, holly party

ya haberá tamián tiatru.

Nun van faltanus las misas

ni en San Pedru, ni en San Pablu,

amás van a ser cantadas

po ‘l Coru Mixtu del puablu,

tamián la de San Pablín

que si fai nel Puartu Viayu,

esi día lus  bautizus

pixuatus, na Fonti ‘l Cantu,

ya bollu preñau dispuás

pa cabar co ‘l buchi fartu.

 

Comu siampri, vou piditi

pa tirminar el rilatu

¡que nus protexas Patrón!

que bian lu nisicitamus

ya has de baxar pur iqui

anque sea de vez en cuandu,

qu’ al tou barcu, San Pidrín,

dai la mar algún bandazu,

agora son esas monxas

que si van del Vaticanu

anque estu, vou diciti,

nun lu teu yo muy claru

si si van por falta fé

o yá por quistión de cuartus.

Por nusoutrus nun ti apuris

hemus tar siampri al tou llau,

peru nun nus abandonis

ya fai que entri el pescau.

Danus la tou bindición

ya llévanus de la manu,

que si nus protexis Tú

nunca nada ha de faltanus.

 

Vou imprimar co lus vivas

pa deixati, Patrón Santu,

la xanti quiar rivirtisi

ya you quiaru beber algu,

que de tar aqui falandu

teu resecu el gargualu.

¡Vivan San Pedru, San Pablu

ya San Pablín apegau!

que xuntus forman el tridu

de las fiastas d’ esti puablu,

¡Vivan lus Santus ya Santas

que ti tan acompañandu!

nun vou nombrallus a todos

porque si non nun acabu.

¡Un viva pa ‘l Siñor Cura

que tian abondu traballu!

¡Ya que viva el Sacristán

que la Ilesia tá cuidiandu!

¡Que viva el Siñor Alcaldi

con todu ‘l sou Yuntamiantu!

¡Vivan lus municipalis

que puanin ordin nel puablu!

¡Ya vivan lus barrenderus

que lu deixan rilluciandu!

¡Que viva el Patrón Mayor

que tá d’istrena n’el cargu!

Pa la Cumisión ¡un viva

con todu miricimiantu!

¡Que viva el apuntador

que mi tuvu acompañandu!

¡Sergiu el Franxón, tamián viva,

que tuvu amuravelandu!

¡Un viva pa lus Xigantis

que van a cabar quemandu!

¡Vivan las otoridadis

de toda la clas ya rangu!

Imprimandu por Barbón,

que guay venu vesitanus.

¡Vivan lus que tais aquí,

forasterus ya pixuatus!

¡Ya un viva tamián lis damus

pa lus que guay nun viniarun!

Agora pa la dispidida

¡déxami tomar risuallu!

¡Adios todus lus uyantis!

¡Adios, Patrón, hasta ‘l Cialu!

Ya po la última vez

digu con gran sintimiantu:

 

¡MIENTRAS CUDILLERO VIVA

Y DURI LA FUENTI’L CANTU,

VA SAN PEDRU A LA RIBERA

CON TODUS LUS DEMAS SANTUS!

 

¡Amura vela! ¡Isa vela!

¡Fuego a babor! ¡Fuego a estribor!

¡¡¡Viva Pedro!!!

 

Cudillero, 29 de junio de 2024

Escrita y recitada por:

Cesáreo Marqués Valle.